Informació al pacient

Inici /
Informació al pacient
Imprimir

La importància de mantenir una boca sana

La boca juga un rol fonamental en la nostra salut i benestar general. Mantenir la boca sana és molt important perquè pugui fer les seves funcions correctament:

Funció digestiva: La boca és el primer òrgan per poder fer la digestió: rebem, tallem, triturem, xafem i empassem els aliments. Amb una boca malalta ens exposem a una digestió deficient.

Funció sensorial i sensitiva: La boca participa activament en el procés de percepció del gust i en el sentit del gust.

Funció de respiració: La boca ens serveix tant per agafar com per treure aire durant una respiració forçada. Hi ha gent que, degut a una obstrucció nasal o perquè s’han acostumat, respiren per la boca (respiradors orals). La respiració oral pot generar una alteració en el creixement i el desenvolupament dels músculs de la cara, els óssos maxil·lars i la posició de les dents.

Funció d’autoestima: Les característiques externes de la boca i la presentació de les nostres dents formen part de la nostra aparença física. Per tant, són molt importants en la imatge que projectem en els altres. Tenir una boca agradable afavoreix les relacions humanes i eleva l’autoestima.

Funció de protecció: Si rebem un aliment estrany o en mal estat, la nostra boca ens avisa del risc d’ingerir-lo i molt probablement l’escopim.

Funció de comunicació: La boca, a més a més, ens permet comunicar-nos eficaçment. Participa en la comunicació verbal com en la no verbal (riure, somriure, ganyotes, etc.).

 

Per què he de restaurar les meves dents?

1. La pèrdua d’una part de la dent la debilita, podent causar molèsties, dolor o originar una infecció en el nervi.

2. Al perdre una o vàries dents, es trenca l’equilibri que existeix a la boca per poder mastegar adequadament. Això provoca progressivament moviments indesitjables de les dents del costat i es desencadena un problema més gran que afecta als teixits que suporten les peces dentàries, els músculs per mastegar i, fins i tot, l’articulació de la mandíbula.

Existeixen moltes tècniques i materials per restaurar o substituir satisfactòriament les seves peces dentàries, arribant a excel·lents resultats funcionals i estètics.

No descuidi la seva boca. Recordi que mantenir les dents sanes és millor que haver-les de restaurar.

Nens: informació important sobre la seva salut dental

 

Quan he de portar el meu fill al dentista per primera vegada?

Cal portar-lo al dentista pediàtric als 2 anys. Un examen fet a temps i cures preventives, protegiran el somriure del seu fill ara i en el futur.

És bo que el nen acompanyi els seus pares al dentista perquè conegui la clínica, el/la dentista i el personal auxiliar.

 

Si són dents de llet, per què arreglar-les? 

Les dents de llet són necessàries per mastegar bé el menjar, començar bé la digestió, parlar correctament i per a mantenir l’espai necessari per a la dent definitiva que haurà de sortir.

Treure una dent de llet quan encara es pot salvar és realment un error greu. Independentment del trauma psicològic que pot patir el nen per l’acte en sí, pot arruïnar la futura dentadura.

Per què és produeix la càries?

Per molts factors. Un d’ells és la presència de la placa bacteriana, que és un dipòsit prim, enganxós i incolor de bacteris que es diposita en les dents quan no les raspallem.

En aquestes fotos s’observa com hem tenyit de rosa els bacteris que cobreixen les dents.

Al menjar sobretot dolços (sucres), els bacteris de la placa dental (rosa) produeixen àcids que ataquen l’esmalt de la dent. Després d’atacs àcids repetits es desintegra l’esmalt de la dent i es forma una cavitat: la càries dental.

 

Puc deixar menjar dolços al meu fill? 

Els dolços es relacionen directament amb la càries. Malgrat això, és realment difícil eliminar-los totalment de la dieta diària dels nens.

El que veritablement produeix la càries, no és tant la quantitat de dolços sinó la freqüència amb què es mengen. És important controlar que es rentin les dents després d’ingerir els dolços.

Li recomanem que substitueixi els dolços per aliments més sans, com les fruites, verdures, formatges, nous, etc.

No premiï els seus fills amb dolços quan vulgui afalagar-los i parli amb claredat amb aquells familiars que li donen xocolata o caramels per guanyar-se la seva estima.

Li recordem que també ha d’evitar els dolços que tinguin una consistència enganxosa, ja que es queden més temps enganxats a les dents i afavoreixen el creixement dels bacteris i, amb ells, la placa dental que produeix la càries.

 

A quina edat s’ha de començar a rentar les dents?

Tan aviat surti la primera dent, fent servir un raspall de pues molt suaus (fins als 2 anys d’edat, després les pues del raspall han de ser de duresa normal) i sense pasta dental. La idea és “escombrar” la superfície de la dent per retirar qualsevol resta d’aliment que s’hagi adherit.

Es recomana fer servir la pasta dental quan l’infant ja sàpiga escopir-la (cap als 3 anys) i la quantitat emprada ha de ser molt petita, com el volum d’una-dues llenties. No se l’ha d’empassar.

 

Com puc evitar la càries del meu fill?

1. Raspallant les dents després de cada àpat, amb especial cura abans d’anar a dormir.
2. Controlant el que el nen menja (dolços, galetes, begudes ensucrades, etc.), sobretot entre els àpats.
3. Visitant regularment el dentista per a una revisió, neteja i ensenyança de la tècnica de raspallat correcte.

 

Avança la càries dental en les dents de llet a la mateixa velocitat que en les definitives? 

No. Les dents de llet fan càries més ràpidament que les dents definitives, ja que els nervis de les dents de llet són proporcionalment més grans, de major volum que el de les dents permanents, de tal manera que les capes que protegeixen el nervi, l’esmalt i la dentina, són més primes en les dents temporals que en les definitives.

 

Doctora, com atendrà el meu fill si és tan petit i plora molt?

“No hi ha nens no tractables, sinó dentistes que no saben tractar nens”

Els odontopediatres (dentistes pediàtrics) ens hem especialitzat en mètodes psicològics, maneig de la conducta i altres tècniques pròpies de l’especialitat, que ens permeten entendre i tractar les pors, explicar i fer els tractaments dentals de la forma més òptima d’acord amb l’edat de l’infant i el seu comportament.

El nen està en constant evolució emocional i cal adonar-se en quin moment es troba de maduresa i desenvolupament per poder-lo tractar satisfactòriament. Vídeo de “La primera visita al dentista” a Dentalògic

 

Quan hi ha una càries profunda en una dent de llet, pot fer igual de mal que si fos definitiva? 

Sí, ja que la sensibilitat del nervi de la dent de llet és la mateixa que la de la dent definitiva i, per tant, el dolor és el mateix. Si vostè ha experimentat dolor degut a una càries profunda, ha de saber que el mateix grau de dolor el pot patir el seu fill si tingués la mateixa situació en una dent o queixal de llet.

A partir de quina edat els nens poden raspallar-se sols?

Dels 6 mesos als 6 anys d’edat el raspallat ha de ser repassat pels pares, especialment abans que el petit se’n vagi a dormir.

Després dels 6 anys d’edat, el nen ha de raspallar-se sol per a què desenvolupi l’hàbit i l’habilitat necessaris, però ha de ser revisat pels pares, sobretot les àrees on hi ha major problema d’acumulació de brutícia. Després dels 10 anys, la responsabilitat de la neteja recau totalment en el nen.

Si té dubtes o interès en un tema en especial, demani’ns més informació. Sabem com ajudar-lo.

 

 

10 RAONS PER PORTAR EL SEU FILL AL DENTISTA

1. Perquè és important que el nen reconegui la boca com una part fonamental del seu cos, que mereix molta cura i dedicació.

2. Per a què el nen conegui Dentalògic clínica dental i les persones que hi treballem. D’aquesta manera es podrà establir una relació amistosa i de complicitat entre el nen i el/la dentista. Tindrà confiança i seguretat, evitarem la por, el que es tradueix en salut.

3. Perquè és millor visitar el dentista quan es té la boca sana i adoptar les mesures educatives i preventives per a què així es mantingui, en comptes de necessitar tractaments curatius, que en comparació són més complicats i costosos. S’evitarà que el nen pateixi dolor a la seva boca.

4. Per prevenir la càries dental. El/la dentista li ensenyarà la millor manera de raspallar-se les dents.

5. Per a què el nen i els seus pares coneguin quins aliments fan mal a les dents.

6. Per detectar i curar les lesions de càries que es poguessin presentar, just quan aquestes siguin petites. Així s’evitarà el risc que avancin, ja que una lesió mitjana o gran genera dolor, processos infecciosos, mals de cap, dificultat per a dormir, etc.

7. Perquè les dents de llet han de quedar-se a la boca del nen fins al seu recanvi natural. Així es podrà mantenir l’espai necessari per a la correcta sortida de les futures dents definitives. Algunes peces dentàries es canvien als 12 anys d’edat.

8. Perquè les primeres dents definitives surten als 6 anys d’edat (els primers queixals) i solen emmalaltir amb facilitat per un raspallat incorrecte, poca habilitat d’higiene oral per part de l’infant en aquesta edat, etc.

9. Per a detectar precoçment hàbits perjudicials que alguns nens fan amb els dits, la llengua, els llavis o alguns objectes; hàbits que poden produir deformacions severes dels ossos maxil·lars o una mala posició de les seves peces dentàries.

10. Perquè quan el nen té la boca malalta, la seva alegria perd encant i es torna trist. Deixa de somriure perquè li fa vergonya fer-ho.

 

Temes relacionats: Nens i l’odontopediatria, Ansietat, por i fòbia al dentista, Ortodòncia.

Adolescents: la manca d’higiene i els “pírcings”

És una etapa on tot es qüestiona. En els adolescents evoluciona molt de pressa el sentit crític, però els falta l’experiència vital, d’allà la seva empenta idealista, i s’ho qüestionen tot, fins i tot el fet que se’ls insisteixi en el raspallat de les dents. A més a més, pensen a curt termini i el seu raonament els porta al següent: “ahir no em vaig rentar les dents i avui no se m’han picat, per tant no és tan important”. Això els porta a pensar que els adults són uns exagerats.

 

Com motivar-los en la seva higiene oral? Portant-los a temes que els pugui preocupar en aquell moment de la seva vida: agradar als altres, lligar, etc.

Què passa amb el pírcing? El pírcing origina infeccions, retracció de genives, trenca les dents, afecta els bràquets durant el tractament ortodòntic, etc. No convé portar pírcing ni a la llengua ni als llavis, ja que de forma lenta fan lesions irreversibles. En el pitjor dels casos, és millor que es posin un pírcing de plàstic perquè el traumatisme dentari i de l’os que envolta les dents sigui menor.

El dentista controla altres aspectes de la salut: Durant l’etapa de l’adolescència hi ha un desenvolupament hormonal accelerat que afecta a tots els impulsos i emocions, però sense la percepció del control i de la mesura. En definitiva van sense filtre, sense fre, i són els pares qui han de posar fre per a què els fills no s’estavellin. A les revisions al dentista es controla aspectes de salut dels adolescents com els dentals però també els relacionats amb els trastorns d’alimentació. De vegades arriben a la consulta pacients on les dents posen de manifest l’existència de vòmits habituals. Es presenten com un problema odontològic, però l’arrel del mateix és molt diferent, i darrera d’això es poden trobar incipients anorèxies o bulímies. Quan ens trobem amb un cas com aquest, parlem amb els pares i es posa en marxa el protocol d’actuació adient.

Atenció dental en l’embaràs

Durant l’embaràs es produeixen grans canvis hormonals en la dona a tots els nivells: en l’aspecte físic, en el químic i en el psicològic. Això fa que la cavitat bucal de l’embarassada sigui més susceptible a patir gingivitis i càries.

 

 

Gingivitis:

La gingivitis consisteix en una inflamació de les genives. Es veuen vermelles, edematoses, sensibles i amb tendència al sagnat espontani o per estímuls petits com el mastegar o raspallar-se les dents. Aquests signes són més evidents a partir del tercer mes d’embaràs.

Si la dona patia prèviament de gingivitis o de malaltia periodontal, aquesta empitjora durant l’embaràs. Pot ser que no existís prèviament i que es desenvolupi durant aquesta etapa. Si la gingivitis no es tracta, pot evolucionar cap a una veritable malaltia periodontal amb la lesió dels teixits d’unió de l’os amb la dent, pèrdua parcial de l’os i el risc de pèrdua de les dents. Fins i tot aquesta geniva pot créixer més enllà del que és considerat habitual i rep el nom de granuloma o èpulis.

 

Càries:

En aquesta etapa hi ha més apetència d’hidrats de carboni en general i de dolços en particular, augmentant el risc a la càries. Recomanem una meticulosa higiene oral, una bona alimentació i les visites al dentista.

 

 Alimentació:

És fonamental tenir una alimentació equilibrada, no només per evitar les alteracions bucals sinó per a la salut general de la mare, i la salut i desenvolupament del seu nadó.

Com que el procés de la formació de les dents del nadó comença entre el tercer i el sisè mes d’embaràs, és important una aportació adient de vitamines A i D i minerals com calci i fòsfor, per a la formació dels ossos i les dents del futur nadó. També és necessària l’aportació adient de lípids, entre els que es troben els àcids grassos essencials (el linoleic i l’alfa-linoleic), que són els precursors de l’omega 3 i de l’omega 6, i són fonamentals, entre altres coses, pel desenvolupament adient del sistema nerviós. És important també l’aportació correcte d’hidrats de carboni, però hem de saber diferenciar entre els hidrats de carboni senzills i els complexos. Són preferibles els hidrats de carboni complexes, com el pa, les pastes, les patates, l’arròs, etc. Aquests són la principal font d’energia d’alliberació lenta i són necessaris per a l’adient equilibri nutricional i per al desenvolupament del nadó.

Els hidrats de carboni simples o refinats fan més càries que els complexos. Aquí podem trobar els sucres i els aliments dolços com els caramels, els pastissos, la rebosteria, etc. Durant l’embaràs augmenta l’apetència per aquest tipus d’aliments, així que si la futura mare els pren entre hores, és aconsellable rentar-se les dents acte seguit.

Les proteïnes de qualitat que aporta la carn, els ous i la llet són imprescindibles com a material de construcció de tots els òrgans del nadó.

 

Higiene bucal:

És necessària una acurada higiene bucal amb el raspallat i fil dental després de cada àpat. Una neteja professional eliminarà la placa bacteriana que és la causant de la càries i la gingivitis.

 

Visites al dentista:

L’ideal és començar l’embaràs amb la boca sana, sense càries i sense altres problemes com la gingivitis, sarro, flegmons (processos infecciosos), etc, ja que aquestes patologies no només afecten a la salut de la mare, sinó també la del fill.

És aconsellable fer les visites periòdiques al dentista, que podrà realitzar els tractaments més adients, detectar i prevenir qualsevol alteració per a què la salut bucal sigui l’òptima.

Si no ha pogut fer-les abans, les revisions dentals es poden fer sense problema durant l’embaràs. Es poden fer algunes intervencions odontològiques, ja que existeixen certs fàrmacs i anestèsics que poden fer-se servir durant l’embaràs. Però els tractaments que no siguin de màxima urgència s’han de posposar per després del primer trimestre. En l’última meitat del tercer trimestre també és aconsellable evitar intervencions odontològiques. Si no té el costum d’anar al dentista cada sis mesos, aquest és un bon moment.

 

Temes relacionats: Genives, Nens i l’odontopediatria, Com raspallar-se les dents, Nens: informació important sobre la seva salut dental, Càries i genives malaltes, Ansietat, por, fòbia al dentista.

Com raspallar-se les dents

 

Raspallat: a Dentalògic de  recomanem fer-ho en cercles, escombrant els bacteris que hi ha entre la geniva i la dent i a totes les cares de les dents. Finalment netejar la llengua de darrera a endavant.

Duració: 2 minuts, després de cada àpat.

Raspall: millor que el capçal sigui petit per arribar fins als queixals del final. Pues de duresa normal o estàndard (ni suau ni dur, a no ser per indicació de l’odontòleg/a). Canviar-lo cada tres mesos o quan les pues quedin doblegades cap a fora.

 

Pasta dental i col·lutoris amb:

Fluor: per evitar la càries. Indicat per a la gran majoria de la població. Nens fins a tres anys vigilar que no s’empassin la pasta, sinó millor no posar-ne.
Nitrat de potassi: indicat per a dents sensibles.
Clorhexidina: indicat per a problemes de genives.

Fil dental: per netejar entre les dents molt juntes. A Dentalògic li aconsellem el fil (no cinta) dental amb cera.

Raspall interdental o interproximal: per netejar entre les dents separades. Hi ha molts diàmetres. L’odontòleg/a o l’higienista és qui millor pot informar de quina mida s’ha de fer servir a cada cas.

 

Temes relacionats: Genives, Càries i genives malaltes, Nens: informació important sobre la seva salut dental, Nens i l’odontopediatria.

Càries i genives malaltes

La càries, conjuntament amb la malaltia periodontal (de genives), són les principals causes de pèrdua dental en adults.

Tots tenim bacteris a la boca. Per poder créixer i desenvolupar-se, els bacteris fan servir residus provinents de la nostra dieta i saliva. L’acumulació d’aquests bacteris es torna àcid després de menjar, i l’atac repetitiu de l’àcid destrueix l’esmalt dental i origina la càries. A més a més, si la placa no s’elimina correctament, irrita la geniva al voltant de les dents i dóna lloc a la gingivitis (genives sagnants, inflamades i vermelles), a malalties periodontals (piorrea, malaltia del teixits de suport de la dent) i, fins i tot, la pèrdua de les dents.

La millor manera de prevenir aquestes malalties és fer servir el raspall de dents, el fil/raspall interdental i fer visites regulars al dentista.

Video de “Com raspallar-se les dents”

Mantenint les seves dents naturals podrà:

1. Mastegar sense dolor.
2. Gaudir d’una millor digestió.
3. Parlar amb millor comoditat que si porta una pròtesis dental.

La correcta higiene oral protegeix la seva salut i estalvia diners. Mitjançant la prevenció dels seus problemes dentals, els costos dels seus tractaments es reduiran dràsticament. La correcta higiene oral és part essencial d’una vida saludable.

 

Com prevenir la càries?

Raspallant-se les dents i llengua després de cada àpat, passar el fil o raspall interdental diàriament entre les dents, limitar el consum de midó i sucres, especialment els enganxosos i programant visites regulars amb el dentista per a revisions i neteges professionals.

 

 

Què és la placa bacteriana?

És una pel·lícula incolora i enganxosa, composta per bacteris i sucres que es forma i s’adhereix constantment a sobre de les dents. És la principal causa de càries i de malaltia de les genives. Aquests bacteris poden arribar a endurir-se i convertir-se en sarro si no es treuen diàriament.

 

 En aquestes fotos s’observa com hem tenyit de rosa els bacteris que cobreixen les dents.

 

Què és el sarro dental? 

És l’acumulació de bacteris amb sals de calci i fòsfor que s’adhereixen a les superfícies de les dents i també a sota de la geniva. És molt dur i conforme passa el temps des que s’ha format, serà de més consistència.

 

 

Si el sarro augmenta es pot produir la reabsorció de l’os que hi ha entre les dents i que les subjecta, el que causarà la seva mobilitat i, en alguns casos, la seva caiguda (piorrea).

 

Si es té gran acumulació de sarro a la boca, es podria presentar sagnat de les genives, mal alè i dolor al mastegar, degut a la inflamació de les genives. La imatge de dalt és realment desagradable, però més gent del que vostè s’imagina té la boca així.

No arrisqui les seves dents i vingui a la clínica dental cada 6 mesos per treure el sarro. No ha de tenir vergonya si és que la té, ja que el 99% de les persones se’ls hi crea de forma espontània. Tenir poc sarro és signe de normalitat, tenir molt, de poca cura i mala higiene. No descuidi la boca. És un bon consell el que li donem per a què tingui bona salut bucal.

 

Causes del sagnat de les genives

Factors genètics: Hi ha persones més susceptibles a patir malalties de les genives que d’altres, degut a que hi ha una predisposició heretada: la qualitat de l’esmalt dental i la quantitat i qualitat d’enzims a la saliva.
Factors sistèmics: Estrès, nutrició, medicació, tabac, immunodepressió.

Apinyament dental: És quan les dents estan en mala posició, molt juntes i girades, el que facilita la retenció de restes d’aliments entre elles i dificulta la higiene amb el raspall.

Diabetis: Aquesta malaltia endocrina s’associa a alguns casos de sagnat de les genives i problemes periodontals.

Presència de placa bacteriana i/o sarro: Hi ha una directa correlació entre la quantitat de placa bacteriana i la severitat de la inflamació i el sagnat de les genives. Una gran acumulació de placa bacteriana causa la malaltia de les genives (gingivitis) i de l’os que envolta la dent (periodontitis/piorrea).

Embaràs: Hi ha un canvi en l’equilibri hormonal. Si vostè està embarassada, visiti’ns sovint per controlar les seves genives i demani’ns més informació per a la cura de la seva dentadura. Més informació a l’Atenció dental en l’embaràs.

Si malgrat una correcta higiene continua el sagnat, consulti’ns per poder-lo assessorar.

 

Temes relacionats: Genives, La importància de mantenir una boca sana, El mal alè: halitosi, Sensibilitat dental.

Envelliment de la dentadura. Pèrdua de l’estètica

El somriure és la nostra carta de presentació. Per aquest motiu, unes dents sanes i cuidades és una de les majors preocupacions estètiques de moltes persones i tenen moltíssima raó.

Conforme passen els anys, les peces dentàries canvien paulatinament de color. Aquest procés natural i irreversible s’agreuja amb la ingesta habitual de cafè, té, tabac, begudes gasoses, condiments i colorants, etc.

Si vostè no està satisfet/a amb el color de les seves dents, és bo que sàpiga que a Dentalògic clínica dental es disposa de mètodes senzills i segurs per poder donar a les seves dents una tonalitat més clara i a vostè un somriure més agradable.

Existeixen diversos mètodes de blanquejament dental de comprovada efectivitat que actuen sense fer malbé l’esmalt de les seves dents. Una altra opció serien les carilles estètiques.

Amb l’edat, els problemes no resolts acaben sent més grans. Una persona gran amb la dentadura descuidada, aparenta encara més edat.

És lògic que amb dents tacades, foradades i trencades, a la persona li faci vergonya somriure i relacionar-se amb els altres.

 

Recomanacions per prevenir l’envelliment dental:

1. Higiene diària Raspallar-se les dents després de cada àpat, netejar la llengua i passar el fil dental.

2. Revisió periòdica Les persones grans són especialment propenses a patir alteracions bucals relacionades amb:
- Manca o disminució de la seva habilitat manual per raspallar-se les dents i la llengua.
- Problemes propis de malalties que han aparegut per l’edat avançada (p.ex. artrosi).
- L’ús de pròtesis dentals mal adaptades i que necessita canviar-les o readaptar-les a la seva boca.
- La ingesta de medicació i trastorns generals de la salut.

La prevenció és el primer pas per tenir una boca “sempre sana i jove”, malgrat els nostres anys de vida. Recomanem anar cada 6 mesos al dentista per a què examini l’estat de la boca.

3. Dieta equilibrada Sobretot evitant els sucres refinats i enganxosos.

4. Cuidi les pròtesis dentals que porti Aquestes han d’anar ben ajustades al paladar, i en el cas que s’afluixin, és necessari anar al dentista per a què les readapti.

5. Limitació en els moviments Les persones amb artritis o amb dificultat de moviments és recomanable l’ús de raspalls elèctrics o raspalls manuals amb el mànec especialment gran i ample per facilitar la seva subjecció.

 

Temes relacionats: Blanquejament dental, Carilles dentals estètiques, Funda o corona dental.

Dolor muscular a la cara i/o a l’articulació

Moltes persones pateixen crònicament de mals de cap, molèsties o sensacions de cansament en els músculs de la cara, coll o zona de l’oïda i, fins i tot, marejos o vertígens.

Potser ja hagin anat al metge sense haver pogut identificar amb exactitud la causa de les seves molèsties o que s’hagin confós amb altres malalties i tractades inadequadament, persistint la incomoditat, sent cada vegada menys suportable.

És comú que aquest tipus de molèsties es relacionin amb les dents, els músculs de la masticació i l’articulació temporo-mandibular (que és la que uneix la mandíbula amb el crani).

No descuidi la seva boca ja que si té aquest tipus de problema, tindrà dificultat per obrir-la i poder menjar bé.
Estem per servir-lo.

 

Temes relacionats:  Bruxisme. Apretar les dents, Sensibilitat dental, Envelliment de la dentadura: pèrdua de l’estètica.

El mal alè: halitosi

Nou de cada deu casos de mal alè tenen el seu origen a la boca, ja que és allà on viuen els milions de bacteris que produeixen sulfatats volàtils, que són els que causen l’halitosi.

Aquest trastorn pot arribar a afectar les relacions interpersonals i a disminuir l’autoestima.

Principals causes del mal alè:

1. Presència de càries dentals.
2. Malaltia de les genives.
3. Acumulació de sarro.
4. Problemes de l’aparell digestiu o respiratori.

 

Què fer si tinc halitosi?

El primer que hem de fer si sospitem o es pateix d’aquest mal, és anar al dentista, per a què determini si presentem o no halitosi. Si fos el cas, ell/a analitzarà a què es deu i donarà pautes per millorar la nostra higiene bucal.

L’únic tractament efectiu per al mal alè és eliminar els bacteris bucals que l’ocasionen. Per tant, cal tractar la càries i la malaltia de genives (gingivitis, periodontitis o piorrea), començar amb una correcte higiene bucal diària netejant també la llengua mitjançant l’ús diari del raspall dental, pastes dentals, fil i col·lutoris dentals que permetin la remoció eficaç de la placa bacteriana.

Les altres causes de l’halitosi poden ser degudes a certs medicaments, problemes gàstrics, malalties com diabetis mal controlada i la insuficiència renal crònica.

El mal alè del matí al llevar-se simplement és el resultat d’estar en dejú, no respon a cap malaltia.

Sabem que qui pateix aquest problema és troba molt cohibit. No dubti en consultar-nos el seu cas, estem per ajudar-lo

 

Temes relacionats: Càries i genives malaltes, Com raspallar-se les dents.

Llagues: les aftes bucals

Sol crear dolor i picor intens just abans que surti l’afta, que és una petita úlcera. Pot ser única o formar grups de fins a 30 o més aftes. Les aftes no són contagioses, però sí molt doloroses, duren aproximadament 10 dies i poden condicionar les activitats diàries de la persona.

Les causes més comunes són l’estrès, trauma, desequilibris hormonals, aliments (xocolata, cafè, cereals, nous, formatge, tomàquets i aquells aliments que continguin gluten). De totes formes, de vegades també són causes bacterianes o víriques.

Recomanem una molt bona higiene oral, no menjar entre hores, aplicar un gel específic per indicació de l’odontòleg/a i, sobretot, evitar fer servir antisèptics que portin alcohol, pel gran dolor que produeix aquest element a sobre de les aftes.

Li recomanem visitar-se amb el professional per a què li faci un bon diagnòstic i li indiqui quina és la millor solució per al seu cas.

Cures després de la cirurgia o l’extracció dental

Si avui, a Dentalògic, li hem fet una cirurgia intraoral o extracció dental li aconsellem que segueixi les següents instruccions:

1. És convenient que mossegui fort, de forma constant, la gasa que li hem posat durant 20 minuts mínim i després la llença.

2. Estigui en repòs tot el dia, li demanem que no faci activitats físiques fortes.

3. En cas de cirurgia intraoral, és convenient no estirar-se de seguida amb el cap horitzontal. Si és que ho vol fer, estigui una mica inclinat amb un parell de coixins.

4. En cas d’hemorràgia (sortida profusa de sang) consultar amb l’odontòleg/a. No confondre amb saliva amb tint rosat, que és normal.

5. Esperi a menjar fins que l’anestèsia hagi passat del tot (entre 2 a 4 hores). Si ho fa, pot mossegar-se la galta, llavi o la llengua i fer-li mal un cop passi l’anestèsia.

6. Els aliments hauran de ser freds (evitar els calents) i que no siguin trossos petits i durs, com per exemple les llavors del tomàquet, kiwi, arròs, etc.

7. No fumi en 24h.

8. Res d’esbandir-se avui la boca ni escopir. Cal esperar 24 hores post extracció per iniciar el tractament amb el col·lutori que li ha indicat l’especialista.

9. Per evitar qualsevol molèstia, li aconsellem que prengui algun calmant que vostè estigui acostumat a prendre o el que l’especialista li ha indicat.

10. Li aconsellem que es posi una bossa de pèsols congelats sobre la zona de la cara intervinguda durant 10 minuts cada hora durant el primer dia en cas de cirurgia intraoral.

11. La boca cal netejar-la d’acord amb les indicacions del professional. Eviti raspallar-se fort a la zona que hagi sigut intervinguda quirúrgicament.

Davant de qualsevol dubte truqui’ns amb absoluta confiança. No dubti a venir a Dentalògic, sense importar que no tingui cita agafada, ja que estarem encantats de solucionar-li qualsevol problema que es presenti.

 

Temes relacionats: Implants dentals, Funda o corona dental, Pont dental, Càries i genives malaltes, Ansietat, por i fòbia al dentista.

Què fer quan cau una dent per un cop

A vegades, com a resultat d’un cop, alguna de les seves dents pot sortir sencera de la boca i caure al terra.

Què fer aleshores?

1er: Conservar la calma. A continuació localitzi la dent i reculli-la del terra subjectant-la per la corona (no per l’arrel) i si és possible renti’l amb suero fisiològic o aigua. No faci servir sabó ni raspalli l’arrel.

2n: Actuï ràpidament. Cal insistir que el temps és el factor més important per obtenir l’èxit en una dent reimplantada. La rapidesa en la localització, transport i reimplantació milloraran de forma decisiva el pronòstic del nostre tractament.

3er: Mantingui la dent humida. Ha d’intentar recol·locar de nou la dent en el seu lloc dins de la boca, assegurant-se que està en la correcta posició i vagi immediatament al dentista. Això és molt més fàcil del que sembla, ja que l’arrel de la dent encaixa perfectament en l’alvèol dentari (el forat on era la dent).

Si no fos possible recol·locar-la, ha d’anar ràpidament al dentista, preferiblement abans d’una hora, portant la dent en un got ple de llet, millor sencera (no desnatada) o suero fisiològic. Com a últim extrem podria portar-la dins de la boca, a la galta.